Lluitar constant i vèncer.

He après una cosa. He rebut una lliçó: no he de mirar tant pels altres i començar a pensar una miqueta més en jo.

Fa poc temps m'ho vaig plantejar, però per un motiu desconegut no ho vaig complir. Me'n penedeixo. Ara veig que ho hauria d'haver fet en aquell moment.
He de lluitar pel que jo vull, per molt que em costi i aconseguir-ho jo mateixa amb el que faci falta i no preocupar-me de si un altre ho vol o ho deixa de voler. Jo ho vull, idò jo ho aconseguiré. Aquest serà el meu lema.

Sé que implicarà dificultats i, sent així com sóc jo, costarà, però estic cansada de sofrir, de que em trepitgin. A partir d'ara seré més lluitadora i faré el que faci falta.

Pot ser les persones del meu voltant creuen que sóc forta. Jo no ho sabria dir.
La veritat , crec que ho sóc, però només en segons quines situacions. A mi m'agradaria ser forta com un roure, com diria en Miquel Costa i Llobera. Ser tan forta com ma mare!
Ella és la persona més forta i lluitadora que conec i que coneixaré mai. Ella és la persona que em dóna la poca força que jo tenc. És la que inspira la meva seguretat en mi mateixa. Vull ser com ella: vull lluitar pel que jo vull a la vegada que pel que em convé sense deixar que ningú em faci perdre res del que vull, sense que ningú em trepitgi. M'ha bastat un cop.


Gràcies, ma mare, per tot el que has fet, fas i faràs per nosaltres. No sé com t'ho podré compensar mai. T'estim.

P. D. : Gràcies al que m'ha ensenyat aquesta valuosa lliçó!