La música del cor

" Tu i jo tots sols. De renou de fons els nostres cors bategant un al costat de l'altre. El teu batega ràpid, accelerat, desbocat, com sempre i per un motiu que tu dius que no importa dir. El meu batega tranquil, pausat perquè sap que ara tot està bé, tot és perfecte. En certs moments sí que s'accelera, però ben aviat torna al seu batec automàtic i sincer. Sap que està bé al teu costat. Sap que el teu batec desbordat juntament amb el meu tranquil formen una perfecta melodia."

Això seguia pensant fins fa ben poc.

A la nostra perfecta melodia alguna cosa li ha passat.
Un dels nostres cors ha desafinat. Pentura va ser que el principi d'aquesta melodia va ser massa ràpid, d'un ritme accelerat (activat just pel desig de tenir-nos). Pensava seria un crescendo i després d'ell seguiria el seu ritme.
No volia una melodia eterna, a més, sabia que no ho seria, però no esperava un diminuendo tan de sobte.
Aquesta, per jo, ha estat la millor melodia que qualsevol músic hagués pogut fer. Ho ha estat pel simple fet que l'hem composta plegats, junts, amb els nostres cors com a instruments. Aquests instruments que encaixaven perfectament, ara, han desafinat. El teu ja no sona igual i a mi m'agradaria tornar-lo a sentir al meu costat amb la mateixa intensitat de batec.
Sé que no serà així, de moment. Qui sap si un dia tornam a reempredre aquesta melodia nostra?
Però crec que ara, a la MEVA cançó li fa falta un bon solo: un solo d'aquells que et posen la pell de gallina i fa que els pèls dels braços s'ericin. Uns d'aquests solos.
Perquè pot ser que tu ja no hi siguis de la mateixa manera, però jo seguiré endavant per aconseguir compondre la millor cançó que les meves petites orelles i el meu íntim món hagin sentit mai.